Esteu aquí: Inici

Benvingut/da

Benvingut/da

Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol
 

 

 

Web dedicada al Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol el qual gestiona tota l'activitat relacionada amb el llegat de l'historiador Josep Lladonosa i Pujol (1907-1990), fill d'Alguaire que va dedicar la seva vida, a més de l’ensenyament dels infants, al conreu de la història de les terres de Lleida, entre les quals la vila d'Alguaire. La tasca de Patronat inclou l'organització del Premi Josep Lladonosa d'història local, els congressos d'història agrària, la tasca del Grup de treball i altres tasques relacionades com són el centenari del naixement de l'historiador (celebrat al 2007), la promoció del coneixement de la seva obra i l’estímul a la recerca. El Patronat compta amb la col·laboració d' institucions com l'Ajuntament d'Alguaire, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida i l’IEI que garanteixen la publicació de les actes dels congressos, La Paeria, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segrià, així com de diverses empreses i el diari 'La Mañana' que permet, igualment, d’editar les obres guanyadores del premi d’història. Aquesta pàgina vol ésser una eina d’accés al treball de l’historiador Josep Lladonosa i a les iniciatives fetes o referents a la figura de l'escriptor pel Patronat.Esperem que tots els afeccionats a la història de les nostres terres i a la cultura en general, la trobin útil. No cal dir que estem oberts als suggeriments dels qui la consultin.

 

 

Qui va ser i què va fer, breu explicació

JOSEP LLADONOSA I PUJOL

 

Va néixer al poble d'Alguaire el 28 de juny de 1907 i va morir a Lleida el 2 de febrer de 1990. La seva infantesa i joventut fou força dura a causa de la mort del seu pare quan ell estava a punt de complir els set anys fet que causà el seu ingrés a l'Hospici i Casa Misericòrdia de Lleida, on hi romandria fins el febrer de 1924. Aquí aprendrà l'ofici de fuster que exerceix a Lleida i Barcelona durant els anys vint. A  Barcelona es matricula a l'Escola del Treball el 1926.

De retorn a Lleida prosseguí amb la mateixa feina. Tot i què, aconsellat pels sacerdots germans Macarulla i Bonaventura Pelegrí, començà a preparar-se per cursar estudis de Magisteri que encetaria el 1928, primer com alumne  lliure i després de manera oficial. Es fa amb el títol de mestre el 1931.

Lladonosa, a més, ja de ben jove havia mostrat una intensa afecció a la lectura, especialment per la històrica, literària i religiosa. Va començar a publicar articles periodístics, alguns al “Diario de Lérida”. Aviat esdevindrà redactor del diari republicà "La Jornada", per ocupar-se de la informació local diürna, fet que li permetrà deixar definitivament la feina de fuster. Si d'una banda treballava per a un periòdic republicà, s'integrava també en  l'ambient catòlic, en particular a l'Acadèmia Mariana  i la Federació de Joves Cristians de Catalunya, on faria amistat amb un dels seus millors líders, Francesc Castelló. També  col·laboraria i s’implicaria intensament amb el butlletí de l’Escola de Magisteri, “Ilerda” i formaria part de l’Associació de Normalistes.
 
llibre2

Durant els anys de la Segona República va exercir de mestre fins que fou destituït en començar la guerra civil. A causa de les seves creences catòliques i l'adscripció a l'esmentada Federació de Joves Cristians, fou mobilitzat per l'exèrcit republicà i participà en la guerra i la retirada cap a França on fou internat als camps  de concentració de Prats de Molló i Arles. Retornat a Lleida el 30 de març de 1940 es casa amb Concepció Vall-Llebrera Peralta. Del matrimoni naixen els seus fills Conxita (14 de febrer de 1941), Josefina (18 de març de 1944) que moriria als quatre anys, Manuel (18 de maig de 1946) i Maria Rosa (8 d’agost de 1952). Al setembre de 1940 obté la plaça de mestre provisional de l’Escola Annexa de la Normal de Magisteri i, al 1941, en superar unes oposicions, n’assumia la condició plena de professor.

 
Al costat de la seva activitat docent, Josep Lladonosa endega la recerca i la divulgació, tan escrita com oral, del passat de la ciutat de Lleida i del territori occidental català. Va encetar la seva trajectòria com escriptor al 1944 amb la publicació monogràfica 'La antigua parroquia de San Martín' (1944). La seguiran nombrosíssimes publicacions com el 'Compendio  de historia de Lérida' (1948), 'Manuel de Montsuar, 1410-1491' (1949), prologat per Ernest Martínez Ferrando, 'El desarrollo urbano de Lérida a través de su historia' (1951-1952) que contenia les seves xerrades radiades a través de Ràdio Lleida, titulades “Divulgaciones leridanas”, 'L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524 ' (1953) que va obtenir el Premi Pròsper Bofarull de l'Institut d'Estudis Catalans i que va suposar el seu reconeixement en la historiografia catalana, 'La ciutat de Lleida', tres volums a cura de l'Editorial Barcino (1955-1959), 'Calles y plazas de Lérida', en cinc volums (1961-1974), que fou publicada, primer, en forma d’articles al diari “La Mañana” i després en llibre, les grans aportacions de 'La História de la Diputación de Lérida' (1974) en dos volums i la 'Història de Lleida', també en  dos volums  (1972 i 1974). Aquest darrer representa la síntesi de tot el seu treball anterior. Continua amb la 'Notícia histórica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida' (1974), així com  aportacions a la història de diferents pobles del Segrià. Continua amb 'Nou segles d'història (1080-1980)' (1980), 'Història de la vila d'Alguaire i el seu monestir Santjoanista' (1981), que es reedità al 2007, 'Història de l'Albi' (1986) o 'Història d'Artesa de Segre i la seva comarca ' que es publicà al 1990, poc després de la seva mort. L'any 1980 publicava una síntesi de la seva anterior 'Història de Lleida' sota el títol 'Història de la ciutat de Lleida' amb l’editorial Curial.

 
Col·laborà amb Enciclopèdia Catalana, en les parts dedicades a la regió de Lleida i a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1983). Participa en la sèrie de l’editorial de Rafael Dalmau “Els castells catalans” entre 1967 i 1979  i en la col·lecció “Episodis de la Història” del mateix editor. Així mateix, col·laborà a les revistes “Ciudad”, “Labor”, Acento”, “Ilerda” de l’IEI, al 'Butlletí del Centre Comarcal  Lleidatà' i a la revista “Serra d’Or”. Fou constant la seva assistència i participació als congressos d’història de la Corona d’Aragó, a les assemblees comarcals d’estudiosos o els congressos d’història de la Medicina, entre altres trobades.
El 20 de novembre de 1962 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Lleida. El mateix any era nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia  de la Història i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El 1967, era nomenat membre de l’IEI.
 
Lladonosa prosseguí la seva presència en activitats religioses i cívico-culturals. Fou remarcable la seva aportació a la recuperació de la cultura catalana a través de les seves classes de català, la col·laboració amb  les iniciatives culturals del jesuïta Joan Arís a la Casa de Crist Rei (una mena de versió lleidatana de l’Acadèmia de Barcelona) i la fundació de la Secció Onofre Cerveró del Sícoris Club.

També col·laboraria amb  el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona i amb les Colònies Cantarelles d’Estiu de l’Orfeó Lleidatà. Entre 1969 i 1972 es faria càrrec de les classes d’història de Catalunya a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, al si de la seva càtedra de cultura catalana.

Vidu el 1973, l’11 de maig  de 1976 es casaria en segones núpcies amb Maria Morancho i Roureda. El 8 de juny de 1979 rebé un homenatge popular a la Seu Antiga, organitzat pel Col·legi d’Arquitectes amb el suport de l’Estudi General i altres entitats culturals com l’Ajuntament de Lleida, l’Ajuntament d’Alguaire i tots els partits polítics presents a la Paeria.

El 1982 obté el guardó la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1985  ingressa a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Poc abans de la seva mort Josep Lladonosa va lliurar el seu llegat a l’Ajuntament d’Alguaire. Des d'aquell moment, el seu arxiu es troba ubicat a la biblioteca municipal de la població. Alguaire va nomenar el 1990 a l'escriptor fill predilecte de la vila i va crear el premi Josep Lladonosa de monografies locals. El 1991 es va establir el Patronat Josep Lladonosa i Pujol, en el qual hi participen l’Ajuntament d’Alguaire, l’Ajuntament de  Lleida, el  Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. El Patronat organitza bianualment des de llavors, unes Jornades de Sistemes Agraris (veure l'apartat 'Congressos' d'aquesta web).

 

Accions del document


Desenvolupat per: Semic Internet